La Marina Visigoda i Andalusí

A l’època andalusí és possible que Montjuïc ja fos coneguda com la muntanya del Port.

Resum

Després de l’època romana va venir la del poble Visigot (des del segle V dC al VIII), que no va deixar gaires restes ni documents que ens permetin saber si van viure o no al territori de la Marina ¹. Això sí, sabem que encara hi havia una badia que formava el port natural que s’havia utilitzat segles enrere ². 

Fins el 801, qui governava aquestes terres era l’Imperi musulmà Omeia, que, dirigit des de Damasc, va conquerir la Península Ibèrica entre el 711 i el 714. La seva curta estança va deixar, però, diferents millores en l’agricultura, la medicina, la tecnologia,… i algunes qüestions culturals ³ i informacions interessants. Per exemple, situaven el port de Barcelona a Montjuïc ⁴, muntanya que no sabem del cert com es deia en el passat. Anys després, però, ja era anomenada “Mont dels Jueus” ⁵.

Referències i més informació

1. Sembla que després de les èpoques romanes i de la posterior dels pobles visigots es va produir un tall en la història de Catalunya i la Marina. Han quedat pocs documents que parlin d’aquella època, i alguns són d’anys posteriors. Una de les aportacions més importants de la civilització visigoda va ser el seu sistema legal. Per tant, si vivia alguna gent a la Marina de llavors, sens dubte es regia per la Llei Visigoda, que va restar vigent a Catalunya fins el segle XI (Poder, paisatge i societat a la Catalunya Carolíngia, de Jordi Bolòs). ↩︎
2. En l’estudi ja esmentat (La formació del Delta del Llobregat, de Joan Lluis Ferret) sobre la composició del Delta del Llobregat s’ha pogut conèixer que el seu creixement ha estat més proper en el temps del que es pensava. El Delta i les terres de la Marina, tant de Barcelona com de la resta de poblacions costaneres del Baix Llobregat, s’ha format fa només 2000 anys. A partir de l’estudi de 500 pous geològics l’autor estableix que hi va haver una petita badia a la Marina fins el segle XII. Aquestes dades s’han pogut contrastar (Associació d’Amics del Prat) i formen part del mapa d’evolució geològica de Catalunya (Mapa hidrogeològic del tram baix del Llobregat i el seu delta, ICGC). ↩︎
3. Calaf o Calafell, Ràpita, Mediona,… alcova, golfes,… són noms que venen de paraules àrabs. De fet, el propi nom de Catalunya pot venir de la paraula “peça de terra” (L’Islam a Catalunya, pàg.89, de Pere Balañà). L’opinió més acceptada, però, és que vingui de la paraula “castlà”, o sigui, el senyor que cuida del castell. I és que, a banda i banda de la frontera s’hi van construir moltes torres i fortificacions (Des de la frontera, d’Eloi Biosca). ↩︎
4. A l’època de Ramon Berenguer I, segle XI, els geògrafs musulmans parlaven de que l’entrada i sortida de Barcelona es feia a través del port d’una muntanya (L’Islam a Catalunya, pàg.60, de Pere Balañà). L’historiador Al-Maqqari explicava que el riu Llobregat era la barrera entre Al-Andalús i la resta d’Europa, i que en aquell lloc hi havia la muntanya del Port. És important destacar que aquest Port és escrit com a nom propi i no com a nom comú (Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval, Bloc 1, pàg.59, de Dolors Bramon). ↩︎
5. El poble jueu ja era important a la Barcelona dels darrers segles del primer mil·leni i, en excavacions arqueològiques, s’ha trobat un cementeri a la banda est de la muntanya, amb molts enterraments de persones jueves (Lo Montjuïc de Barcelona, pàg.211, de Francesc Carreras Candi). ↩︎