Restes romanes: Jaciment de la parada de Metro Foneria, del 2009 (Wikipedia), i actual Pedrera Romana (HdP)

La Marina Romana

Roma aprofitava el port iber per a aconseguir vi i oli, i amb pedra de Montjuïc va construir la primera Barcelona.

Resum

Roma va fundar Barcino, l’actual ciutat de Barcelona, a partir del 218 abans de Crist. Als barris de la Marina s’han trobat restes de vil·les romanes a l’actual espai cultural del Carrer Química, al Passeig de la Zona Franca (actual parada de metro de Foneria), i a diferents parts de la muntanya de Montjuïc 1.

Segurament els pobladors de Roma van ocupar el port dels ibers. Així ho recorden els jardins situats al costat de les vivendes conegudes com La Capa 2. No sabem on era aquest port, però no devia ser gaire lluny.

Des d’aquest port es transportaven productes molt valorats per la ciutadania de Roma. A més de cereal, es fabricava vi i oli que eren abundants en la zona de Montjuïc i les rodalies de l’actual Barcelona. Però també aconseguien un altre producte molt important: pedra de gres 3.

A on es creua el Carrer Negrell amb el Carrer dels Ferrocarrils Catalans, a la banda de la muntanya, encara avui podem veure les restes de la Pedrera Romana. I és que Montjuïc era i ha estat una muntanya d’on aconseguir bona pedra per a la construcció. La majoria dels edificis, temples i muralles de la Barcelona romana estaven fets de pedra extreta d’aquesta pedrera. I gràcies al port, es podia transportar a l’altra banda de la muntanya fins a la ciutat 4.

Restes de la vil·la romana trobada a les obres del metro Foneria (2018)

Referències i més informació

  1. Són els exemples més rellevants de la presència romana a la Marina: la vil·la del Carrer Química (Fitxa arqueològica), la vil·la de la parada de Foneria (Fitxa arqueològica) que restava a sobre d’una altra vivenda d’època ibera, i per exemple, el conjunt d’àmfores trobades a la zona de l’Estadi Olímpic (Fitxa arqueològica). Aquestes àmfores servien per a conservar i transportar gra i líquids com els esmentats vi i oli. ↩︎
  2. Es tracta de la zona compresa entre el Carrer Foc, el Carrer Ferrocarrils Catalans i el Carrer de la Mare de Déu de Port. El nom correcte d’aquests jardins és “Jardins del Port Romà” i no “del Pont Romà”, com figura a mapes i a cartells explicatius. ↩︎
  3. Els estudis arqueològics conclouen afirmativament sobre l’existència d’aquest port i el seu ús principal (Memòria dels anys 1984-1990, pàg.819). La pedra de Montjuïc, principalment gres ha estat utilitzada per a la construcció de Barcelona des de llavors, donat que el gres és un material fàcil de treballar, de qualitat duradora i resistent al foc. ↩︎
  4. I no només Barcino. És possible que aquesta pedra també fos reclamada en altres ciutats romanes importants de la zona com Baetulo, l’actual Badalona, o Iluro, que va donar origen a la ciutat de Mataró (Memòria dels anys 1984-1990, pàg.40). ↩︎