La Marina Medieval (2)

Dos petites comunitats se situen al territori de la Marina: Port i Fraga.

Resum

La conquesta de terres cap l’Al-Andalús va continuar, primer per part del Comtat de Barcelona i després de la mà dels reis de la Corona d’Aragó. El Castell de Port va perdre part de la seva importància com a defensa de la frontera ¹ i va passar a tenir una funció més centrada en el control de l’economia del territori. De mica en mica, però, s’anirà dividint en diferents propietats ².

La gent vivia de l’agricultura i la ramaderia. Es conreaven molts tipus de cereals, però sobretot abundaven les vinyes. També eren molt preuades les seves figueres ³. Una altra activitat que hi destacava era la mineria, doncs no s’havia aturat l’extracció de pedra de les pedreres de Montjuïc ⁴. El Castell, situat dalt d’un turó, va deixar de ser còmode d’habitar, i poc a poc va quedar en ruïnes ⁵. Les poques cases que formaven la zona estaven disperses. I si algunes es concentraven, segurament, ho feien al voltant de la Capella de Santa Maria, en una zona més plana i accessible. Així i tot, el lloc formava part de l’anomenat terme del Castell de Port ⁶.

Per altra banda, el Delta del Llobregat va crear noves terres i situava la línea de la costa molt propera a l’actual. Es va formar una petita comunitat de persones, també amb cases disperses, que estaven especialitzades en la pesca. El lloc era conegut com Fraga ⁷ i amb el temps es convertirà en la barriada de Can Tunis.

Diferents camins permetien anar a la Marina des de Barcelona o des d’altres parts del Delta ⁸. Eren petites zones rurals que quedaven limitades en el seu creixement a causa de la proximitat de la ciutat de Barcelona, que com a capital de la vegueria feia servir aquestes terres per a cobrir les seves necessitats ⁹. 

Referències i més informació

1. Així i tot, és molt probable que les restes del Castell de Port formessin part del sistema defensiu de Barcelona, amb una altra estructura militar, ja documentada el 1073 i precursora del futur Castell de Montjuïc: la torre del Farell (ACB, Libri Antiquitatum, Vol.1, n.462). Aquest conjunt de vigilància formava part d’una xarxa de torres i castells de costa que, en època del rei Pere el Cerimoniós (segle XIV), defensaven el litoral de la Corona d’Aragó dels atacs per mar de comunitats principalment de cultura musulmana: havia començat la pirateria al Mediterrani (ACA, Real Patrimonio, BGC, Volúmenes, Núm.1065, pàg.49r). ↩︎
2. El 1443, Francesc Despla és el nou senyor del Castell de Port. La fórmula jurídica de fer oficial el canvi de possessió era a través d’un capbreu o llibre a on diferents terratinents confessaven sota notari la relació de submissió que tenien en relació a unes terres. Un terreny i els seus bens podien ser explotats per una persona, però una altra podia tenir drets a una part dels beneficis doncs oficialment figurava com la propietària. En el capbreu de Francesc Desplà diferents terratinents accepten la seva autoritat en d’un territori dividit en més de 30 terres (ACA, ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 3849). ↩︎
3. En la majoria de documents on es parla de compra-venda i permutes de terres es fa esmena a la presència de vinyes. La figa serà un altre fruit a considerar al llarg de la història de la Marina. Un document del 1341 parla, fins i tot, d’un anomenat “Camp de les Figueres”, proper al Castell de Port (El territori de Port de Barcelona, una visió històrica”, pàg.20, dins “Dels orígens als nostres dies”, de Josep Fernández Trabal). Aquest topònim o nom de lloc s’ha conservat fins avui (a partir de converses amb diferents veïnes i veïns). ↩︎
4. No podem saber si l’explotació de pedreres a la muntanya de Montjuïc es va aturar o no en algun moment de la Història. Tenim, però, diferents documents que parlen del treball de molers per la zona ja al segle XIII (“Historia de Montjuïc y su castillo”, pàgs.21-22, de Pedro Voltes), al segle XIV (“El territori de Port de Barcelona, una visió històrica”, pàgs.20-21, dins “Dels orígens als nostres dies”, de Josep Fernández Trabal), i al llarg dels anys fins al segle XX (ACA, resultats de cerca “Pedrera, Port, Montjuïc”). ↩︎
5. Tenim poques dades de com era el Castell de Port. Alguns documents comenten que tenia algunes estructures com una torre, barbacana, fossar i muralles (”Libre de notes IX Guillelmi de Letone”, ACA, Real Patrimonio, BGC, Volúmenes, núm.614, pàg.163), però cap a finals del segle XV i principis del XVI I ja devia restar en ruïnes (”Chroniques de Espanya”, Cap. VII, de Pere Miquel Carbonell). No va ser el cas de la Capella de Santa Maria, que va ser reestablerta el 1498 per Bernat Diumer, llavors senyor del castell (“Notas históricas del culto a Santa María de Port de Barcelona”, pàg.12, de Jaime Armengol). ↩︎
6. A la documentació històrica sobre el territori de l’actual Marina apareix molt sovint i durant anys la referència “Castell de Port”, inclús al segle XIX, amb diferents denominacions: zona, districte, terme… (ACA, resultats de la cerca “Castell de Port”). ↩︎
7. Trobem una primera esmena a Fraga el 1159 (ACB, Libri Antiquitatum, Vol.3, doc.11, dins de Lo Montjuich de Barcelona, pàg.223, de Francesc Carreras i Candi), encara que poc clara. A partir de 1337 es parla de la platja de Fraga i dels seus habitants, unes poques famílies dedicades a la pesca (AHCB, Pergamins 01/1A 383, Calaix 13-5/carp.16), i així fins a mitjans del segle XVIII, quan la família Antúnez transforma el territori. ↩︎
8. Els actuals carrers Mare de Déu de Port, Foc, Encuny o la Carretera del Prat, tenen el seu origen en camins històrics, sovint antigues rieres, que permetien la comunicació amb la zona de la Marina (“I Jornades-Col·loqui d’Història local de Sants-Montjuïc, pàg.55). ↩︎
9. El 1560 es va prohibir qualsevol tipus d’activitat agrícola i de recol·lecció a la zona compresa entre el Castell de Port i el riu, i reservar així les terres per a què el bestiar de la ciutat pogués pasturar (AHCB, Registre d’Ordinacions, vol.18, doc.89). Aquesta sentència, de ben segur, va condicionar l’evoluació de la Marina, doncs el feia un lloc poc atractiu sense una economia clara per a viure. ↩︎