La Marina Medieval (1)

La història moderna dels barris de la Marina comença el 1029, quan tenim constància d’una comunitat de persones que viu al lloc que anomenen Port.

Resum

El 801 la ciutat de Barcelona ¹ va ser conquerida pel Regne Franc d’Occident, origen de l’actual França. El riu Llobregat i els territoris de la Marina van ser durant molts anys la frontera entre dos mons: un de cristià al nord, i un de musulmà al sud: Al-Andalús. En totes dues bandes, però, hi vivia gent de diversa procedència i religió.

Diferents famílies pageses van començar a ocupar aquestes terres. Així, tenim constància d’una “vilanova” en el territori de la Marina ². El Delta del Llobregat encara s’estava formant, però ja havia desaparegut bona part de l’antiga badia. Un estany va quedar com a record d’aquesta badia i de l’antic curs del Llobregat. Així i tot, es parla d’aquesta terra com el “lloc que anomenen Port”, almenys des del 970 ³.

En aquell temps, la política, la hisenda, la justícia, i l’economia s’organitzaven a través de castells. I la religiositat, la cultura, i les relacions socials, a través d’esglésies. Amb data del 1029 tenim un document on, per primer cop, es parla de forma conjunta del Castell de Port i de la capella de Santa Maria de Port ⁴, i per tant, d’una comunitat estable de persones que viuen al territori.

El castell i la capella formaven una mateixa unitat i diferents personalitats la van dirigir al llarg dels anys ⁵. Els germans Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, comtes de Barcelona, també van ser propietaris. En el seu repartiment del govern del territori van acordar que durant la meitat de l’any un viuria al Palau Comtal mentre l’altre ho faria al Castell de Port ⁶.

Referències i més informació

1. Barchinona, com és coneguda la nostra ciutat durant bona part de l’Edat Mitjana, era una de les ciutats més importants del territori que s’anomenava Gothia i que representava el que a dia d’avui és la meitat est de Catalunya i del sud de França. Des de la ciutat s’organitzava el Comtat de Barcelona que moltes vegades va quedar unit als altres comtats catalans, especialment al d’Osona i Girona (Des de la frontera: castells medievals de la Marca, d’Eloi Biosca). ↩︎
2. Tot i que al llarg del segle X i principis del XI es parla de diferents explotacions agrícoles, el cert és que tenim poques més dades sobre una vila a la zona de la Marina més enllà d’aquesta esmena datada el 938. Així i tot es parla de cases a la zona en força moments (per exemple: ACB, Pergamins, 1-2-756). ↩︎
3. A la primera esmena al territori com a Port (ACB, Pergamins, 1-1-2372) ja figura com un lloc amb cases. Aquest nom es repetirà al llarg dels anys següents, això sí, acompanyat d’altres noms com Cercle o Banyols. L’Estany de Port, que ja apareix en aquella època, serà un element habitual del paisatge de la Marina fins a la seva dessecació a finals del segle XIX. ↩︎
4. Tenim esmenes anteriors tant del castell com de la capella. El 1018 es parla d’una terra dedicada a Santa Maria, en un document (ACB, Libri Antiquitatum, Vol.1, n.398) que ha servit per a què la Parròquia de la Mare de Déu de Port, hereva de la capella, celebri el seu mil·leni el 2018. El 1020 s’esmena a la zona un Castell de Geribert (ACB, Libri Antiquitatum, Vol.1, n.261), de la família vescomtal i possible primer senyor del Castell de Port. El document a què fem referència es tracta del testament d’Ermengardis, de la família comtal i casada amb Geribert (ACB, Libri Antiquitatum Vol.IV, n.375). ↩︎
5. El Castell de Port era propietat de la família vescomtal. El conflicte entre Mir, fill de l’antic vescomte Geribert, i el comte Ramon Berenguer I es va resoldre entre d’altres coses amb el canvi de titularitat del castell el 1058 (ACA, Cancillería, Pergaminos, Ramon Berenguer I, Serie general, 240). Això sí, aquest fet iniciava un nou període a Catalunya. En aquella època, una mateixa terra podia tenir diferents drets associats a més de la propietat. En aquest sentit, la Seu de Barcelona també va tenir una part d’aquesta titularitat, segurament en el cobrament de la desena part de les collites (ACB, Libri Antiquitatum, Vol.1, n.55). Havia començat el feudalisme. ↩︎
6. Els germans Ramon Berenguer II (anomenat el Cap d’Estopes) i Berenguer Ramon II eren fills de Ramon Berenguer I i d’Almoadis de la Marca. En heretar el comtat fan el repartiment esmentat que queda recollit en diferents documents (ACA, Cancelleria, Pergaminos. Ramon Berenguer II, carp.23, núm.39 i ACA, Cancelleria, pergs. Ramon Berenguer II, carp. 24, núm. 71). La seva relació devia ser tensa fins al punt que la mort de Ramon Berenguer va ser atribuïda a Berenguer Ramon, i d’aquí el seu renom del “Fraticida”. La llegenda parla de què en aquesta acusació va participar l’au preferida de l’assassinat, un esparver. Aquest ocell forma part de la identitat de la Marina, ja que feia uns anys era habitual per la muntanya de Montjuïc i dóna nom a un camí on hi havia una antiga masia (relat personal del nostre veí Julio Baños Soria). ↩︎