La Marina Ibera

Els orígens dels barris de la Marina es remunten al segle VI aC, amb un poblat iber, unes sitges i un port marítim.

Resum

És fàcil pensar que els barris de la Marina són nous, però no: el cert és que tenen presència humana des de fa molt de temps. L’arqueologia ens diu que hi havia comunitats de persones vivint en aquestes terres des d’almenys el segle VI aC, o sigui, des de fa més de 2600 anys ¹.

La primera civilització coneguda que va viure en aquest territori van ser els ibers, i en concret, el poble dels laietans. Han aparegut restes iberes per alguns punts de la Marina i per força llocs de la muntanya de Montjuïc ².

Però sens dubte, el jaciment més important trobat als barris de la Marina ha estat el conjunt de sitges que hi havia al lloc conegut com el Pont de l’Esparver, darrera del Centre Cívic i Esportiu La Bàscula ³. Aquestes sitges eren grans forats excavats al terra a on es guardava cereal. Tenien diferents mides, però les sitges trobades a la Marina han estat de les més grans que s’han trobat mai en el món iber ⁴.

Més amunt de la zona de les sitges han aparegut altres restes iberes i, fins i tot, un mur que fa pensar en un poblat iber. En aquella època el Delta del Llobregat encara no s’havia format ⁵ i bona part dels barris de l’actual Marina eren aigua de mar. La zona formava una badia que facilitava l’arribada i estada de vaixells, que juntament amb el poblat i les sitges ens fa pensar en un possible port ⁶.

Referències i més informació

1. (Carta arqueològica i Memòria). És més, a la zona de Montjuïc coneguda com el Morrot (a la banda dreta de la muntanya, a tocar del mar), s’han trobat restes d’activitat humana de fa 9000 anys (Paisatge històric a la muntanya de Montjuïc, DDAA, pàg.64) ↩︎
2. Es va trobar una casa durant la construcció de la parada de metro Foneria, al Passeig de la Zona Franca. Aquestes restes, però s’han perdut (Carta arqueològica i Memòria). ↩︎
3. Les Sitges de Magòria o de Port es trobaven al Carrer dels Ferrocarrils Catalans, molt a prop d’on comença el Carrer Vilageliu i Gavaldà, S’hi van trobar 21 sitges de mides diferents. La construcció el 1926 de la via de tren de la línia El Port – Riera Blanca (l’anomenat tren de la Potasa) i, sobretot, l’obertura del Carrer dels Ferrocarrils Catalans el 1990 van permetre conèixer l’existència d’aquestes sitges, en diferents treballs arqueològics. (1928, 1946, 1971, 1984, 1987, 1990). Malauradament també va suposar la seva destrucció (El nucli ibèric de Montjuïc: Les sitges de Magòria o de Port, Barcelona, de diferents autores i autors). ↩︎
4. Algunes tenien una capacitat propera als 80.000 litres, la qual cosa fa pensar que el lloc devia ser un punt logístic de comerç de gra molt important (Memòries arqueològiques 1984-1990). I no només marítim, també fluvial, doncs llavors el Llobregat era parcialment navegable en aquell moment. ↩︎
5. L’estudi de Joan Lluís Ferret i Pujol (La Formació del Delta del Llobregat) estableix que el Delta del Llobregat s’ha format en poc més de 2000 anys i que el riu ha canviat de curs força vegades. ↩︎
6. Era aquest poblat la mítica ciutat de Barkeno, bressol de Barcelona? Una ciutat portuària necessitaria sense dubtes algun tipus de construcció per a vigilar i controlar tota la zona, com ara un far o una torre… ↩︎