La Marina des de la zona del Castell de Port (HdP)

La Marina Actual

La tensió entre l’interès econòmic de la ciutat de Barcelona i la necessitat de vivenda marca la història actual dels barris de la Marina.

Resum

El creixement del Port de Barcelona i de la seva zona industrial va canviar el nom de la Marina per Zona Franca durant molts anys 1. Es van construir noves infraestructures com, per exemple, un tren que travessava els barris de Port i de Can Tunis des de 1926 a 1985 2. Per altra banda, calia millorar el sistema de clavegueram de Sants i es va construir una conducció fins al mar. Actualment hi passa per sobre el Passeig de la Zona Franca, que s’ha convertit en la principal via de comunicació de la Marina. 

Les obres per a transformar Montjuïc en un gran jardí i la celebració d’una nova Exposició Universal (el 1929) va provocar novament l’arribada de persones migrants i l’augment del barraquisme, principalment per la muntanya de Montjuïc 3. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va fer que la Marina i Montjuïc tornessin a ser escenaris de batalles i destrucció 4. Mentrestant, van néixer els barris actuals: El Plus Ultra, La Vinya, Verge de Núria o Santiveri, També, Casas Baratas, Can Clós, El Polvorí i SEAT, amb vivendes de mala qualitat que va ser necessari reconstruir 5. 

La muntanya de Montjuïc poc a poc es va deshabitar. Durant el segle XX s’anirà transformant en una gran zona verda, amb algunes infraestructures culturals com ara museus i amb una especial mirada cap a l’esport, sobre tot, arran de les Olimpíades del 1992. La pressió del Port de Barcelona va provocar la desaparició final de Can Tunis. Davant d’això, hi haurà zones de barraques a la Marina fins a principis del segle XXI 6.

Algunes pedreres es van tancar i es van convertir en abocadors de brossa. Aquest problema s’afegia als de la vivenda i a la manca de serveis bàsics. La lluita del moviment veïnal i obrer va permetre que ara puguem gaudir de centres de salut, equipaments socials, zones de parc i mitjans de transport com el metro, inaugurat finalment el 2018 7.

Moltes fàbriques van tancar i es van convertir en espais verds o en equipaments socials 8. Però la tensió que generen infraestructures com el Port o la Fira de Barcelona (ampliada als primers anys del 2000) representa un gran repte de convivència futura, davant una població que creixerà força amb l’ampliació d’habitatges a la Marina del Prat Vermell.

Des del Polvorí, el 1962 (ICGC)
Des de Casas Baratas, el 1968 (ICGC)
La Marina i les barraques de Montjuïc, el 1968 (ICGC)

Referències i més informació

  1. La idea inicial del Port de Barcelona va ser d’un espai comercial lliure d’impostos, i d’aquí que es considerés “Franc”. Així, les moltes i moltes fàbriques que es van construir al llarg del territori de la Marina va fer que es conegués com La Zona Franca, inclús actualment. Per això, molts carrers tenen noms relacionats amb la indústria (Foc, Alts Forns, Foneria, Mineria, Energia, Cisell, Encuny,…) o amb minerals (Ferro, Bronze, Alumini, Coure, Estany,…). Cal dir, però, que aquesta Zona Franca només correspon actualment a la part del port i les fàbriques que hi ha al voltant, entre la línia de tren i el mar. ↩︎
  2. La línia Barcelona El Port – Riera Blanca permetia el transport de diferents mercaderies, les més importants carbó i, sobretot, sal que venia de les mines de Súria i Cardona i que es transformava en potassa. Per això, era conegut com el “Tren de la Potassa”. En les obres dels anys noranta, cara a les Olimpíades, la seva línia es va transformar en l’actual Carrer dels Ferrocarrils Catalans. ↩︎
  3. El barraquisme fou un fenomen social molt important a la zona de La Marina – Montjuïc. Al llarg del segle XX es van formar grans barris de barraques a Montjuïc com Can Valero, la Bandera o Miramar. També a la zona de Magòria (actual Parc de la Font Florida), a La Vinya, al costat de Cases Barates, a Can Tunis i a l’actual zona dels habitatges SEAT. ↩︎
  4. Davant el cop d’estat de juliol del 1936, el barri, majoritàriament partidari del bàndol Republicà es va començar a organitzar per a la defensa del territori amb trinxeres i bateries de tir. L’aviació italiana, partidària del bàndol Nacional de Franco, va bombardejar sèriament els barris de la Marina. Hi van llençar més de 30 bombes durant la guerra. La presa final de Barcelona per part de les forces Nacionals va venir per diferents fronts. Una columna militar de Navarra ho va fer per la Marina. Encara a l’alçada del Polvorí va trobar alguna resistència, però la guerra estava ja clarament decidida i Barcelona, l’endemà, es va rendir (Montjuïc i el seu entorn, 1936-39: Un recorregut per la Marina de Port de la Guerra, de Ramon Anglés i Antonio Santafé). ↩︎
  5. Els barris de Can Clos, Polvorí i Casas Baratas es van fer amb material de baixa qualitat i molt de pressa, doncs moltes persones van ser expropiades de diferents zones de Barcelona i les van reubicar a la Marina. En pocs anys, aquesta manca de cura per la construcció més les condicions complexes dels terrenys de la Marina (a sobre del Delta del Llobregat), va fer necessari refer aquests barris. Així doncs, la forma i aspecte de les vivendes actuals no són les originals. En el cas de la SEAT, d’iniciativa privada, també va patir de problemes de construcció, principalment aluminosi. La reconstrucció d’una part del barri va obrir l’actual Plaça de Sant Cristòfor i les vivendes que l’envolten. ↩︎
  6. La desaparició de Can Tunis es va allargar durant anys. Això va fer desaparèixer les zones millors conservades i altres urbanitzacions recents com la propera barriada de Casa Cantí. Però va fer proliferar el barraquisme i la marginalitat. Aquest final va tacar el nom d’una barriada històrica, que tenia una molt preuada platja, i que va estar plena de vivendes, negocis, fàbriques i serveis de luxe. ↩︎
  7. Amb el final del franquisme van començar a aparèixer les primeres associacions veïnals i sindicals. La manca de serveis i les injustes condicions de vida als barris de la Marina va fer molt necessària l’organització per a la denúncia i lluita conjunta entre els seus habitants. Les parròquies de la Marina també s’hi van afegir. Entre totes aquelles dones i homes es van aconseguir moltes fites, com els actuals ambulatoris, els centres cívics, els espais esportius, i molts parcs als espais que abans ocupaven fàbriques. Els carrers s’asfalten, arriben els autobusos i tota aquesta lluita culmina amb l’arribada del molt desitjat metro, amb la nova línia L10 Sud i les seves estacions de Foneria i Foc. ↩︎
  8. Indústries Mecàniques i Sanitaris Sangrà es van convertir en el Parc de Can Sabater. La fàbrica “Ausiliar” de la Indústria, que després seria Farrero, S.A, es va transformar en l’actual Parc de Can Farrero. El conjunt industrial de Bertrand i Serra o Prat Vermell encara perdura a 2024, però desapareixerà i només quedarà un edifici que acollirà un nou mercat. La resta de l’espai seran habitatges. Sembla que les vivendes de la Colònia Bausili també tindran la mateixa sort. Als Jardins dels Drets Humans, el Graner, la Biblioteca Francesc Candel i el CAP de la Marina hi havia la fàbrica Lámparas Z, filial de Philips. La MiniWatt, a prop de Casas Baratas, va desaparèixer i finalment en el seu terreny s’han construït vivendes. L’Asil de Mare de Déu de Port, que va ser també una colònia industrial, ara són vivendes socials i diferents equipaments educatius: l’Escola Bressol Collserola, l’Institut Montjuïc i l’Escola Bàrkeno. Una antiga fàbrica, Can Teixa, va ser substituïda per la Compañía Nacional de Colonización Africana, que posteriorment es dirà Compañía Anónima de Productos Africanos. Ara en aquest espai hi ha les vivendes de la CAPA, els Jardins de Ca l’ALENA i els equipaments de la Casa dels Colors i Planeta Galeta. La factoria Rivière ara només és un solar al costat de la Ronda Litoral. Només continuen funcionant la CAMPSA, dins el Port de Barcelona, i la Santiveri, a prop del Cementiri. ↩︎

« La Marina Contemporània