Les figueres a la Marina

Des de temps antics, la figa i les figueres han estat presents a Montjuïc i a les cases i parcs de la Marina

La principal activitat econòmica de la Marina ha estat tradicionalment l’agricultura. Tant el poble iber com el romà valoraven molt les seves vinyes i cereals, però també les seves oliveres i els seus arbres fruiters 1. Entre aquests arbres, de ben segur, hi havia les figueres que sempre s’han escampat per tota la muntanya de Montjuïc.

Probablement també les van gaudir les civilitzacions visigoda i musulmana, però no és fins a ben entrada l’Edat Mitjana que trobem els primers registres de figueres a la zona actual de la Marina. En aquella època podíem trobar l’arbre de la figa a diferents indrets, però sabem que es concentraven a la zona de Magòria 2 i, sobretot, a prop del Castell de Port. El nom de lloc o topònim “Camp de les Figures” s’ha conservat en aquests punts des de llavors fins a dia d’avui 3.

Document del 1020 en el qual es parla de figueres a una terra del terme de Port

Ja en èpoques més recents, quan la Marina era una gran mosaic de més de 80 masies escampades per aquesta banda del Delta del Llobregat, la figuera solia presidir l’entrada 4. També hi havia figueres a la zona més urbana, per exemple als patis d’algunes cases 5, o en algunes places interiors 6.

De color morat zones a on sabem que hi van haver figueres
i de color verd figueres que podem veure avui dia

Actualment, podem trobar figueres en alguns parcs de la Marina, i també ens esperen en els camins de la muntanya de Montjuïc. La Farola del Llobregat encara conserva la seva figuera, que tantes hores d’ombra han donat als banyistes que gaudien de les desaparegudes platges de Can Tunis 7.

La Farola i la seva figuera (2025)

És per tot plegat que podem considerar a la figuera i el seu fruit la figa com a un dels símbols de més identitat dels barris de la Marina, i així es vol reflectir en l’acció comunitària “La Figa de la Marina”, de la qual a 2025 ja se n’han fet dos edicions 8.

Referències

  1. El nucli ibèric de Montjuïc. Les Sitges de Magòria o de Port (1990), DDAA, pàg. 50 ↩︎
  2. Pergamins, 1-2-1504 (1033), Arxiu de la Catedral de Barcelona ↩︎
  3. Converses amb les veïnes Montse Higueras (2023), Luisa Montero (2025) i Pilar ___ (2025) i Llinatge de la família Moixó, ANC256-UC1573 (1384), Arxiu Nacional de Catalunya ↩︎
  4. Converses amb el veí Julio Baños Soria (2024) ↩︎
  5. Plus Ultra: recuerdos de un barrio que el tiempo no borró, Antoni Piera (1997), I Jornades-Col·loqui d’Història Local de Sants-Montjuïc, pàg 137 ↩︎
  6. Historia de un barrio que vive y lucha (1979), Basilio González, pàg 61, i converses amb la veïna Juliana Alonso (2025) ↩︎
  7. Converses amb la veïna María Ortega Sorroche (2024) ↩︎
  8. Torna la Figa de la Marina, web de La Marina Viva (2025) i una de les activitats que es va fer “Benvingut/des a Castelldeport” ↩︎