La Marina Moderna

Barcelona és escenari de diferents conflictes bèlics, i la zona de la Marina representa un lloc estratègic per a la seva defensa.

Resum

La pirateria, i les grans guerres dels segles XVI i XVII ¹ van castigar molt fort la ciutat de Barcelona. La muntanya de Montjuïc i la seva reraguarda, la Marina, van ser importants per a la defensa de la ciutat.

Les poques restes que probablement quedaven del Castell de Port no resultaven suficients per a aquesta defensa. Això va facilitar la construcció del Castell de Montjuïc ², més proper a la ciutat. Per altra banda, el Delta del Llobregat quedava desprotegit i van ser necessàries altres fortificacions, com la Torre del Cap del Riu ³. Igualment, la zona del turó on hi havia el Castell de Port, i la pròpia Capella de Santa Maria, van ser llocs habituals de combat ⁴.

En aquesta època també es van construir altres edificis importants a la Marina, com la torre Sarrovira ⁵ o la finca de Can Tunis. L’economia es va revitalitzar i a més de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria, van aparèixer les primeres indústries: els prats d’indianes. N’hi van haver molts, però cal destacar el Prat de l’Erasme i el Prat Vermell ⁶.

La guerra de Successió del 1714 va portar molts canvis per a Barcelona i Catalunya. Entre altres mesures, es va imposar un nou model de territori. L’històric camí de Port, actual carrer de la Mare de Déu de Port, va dividir el territori en dos: la banda de la muntanya va quedar dins el municipi de Barcelona, i l’altra banda va formar part del llavors poble de Santa Maria de Sants ⁷. 

Referències i més informació

1. Entre les guerres podem destacar: la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió (1700-1714), la Gran Guerra (1793-1795) i la Guerra de la Independència (1808-1814). D’aquesta època ens han arribat mapes de la zona de la Marina a on surten diferents posicions militars estratègiques (BVD, Plan de Barcelona, julliet 1713). ↩︎
2. El Castell de Montjuïc va ser construït el 1694 en substitució d’un fortí del 1640, i on probablement hi havia l’antiga Torre del Farell. Va ser reconstruït i ampliat molts cops al llargs dels anys, fins a tenir l’aspecte que podem veure actualment (MNAC, Lo  Montjuïc de Barcelona, Capítol V: La Atalaya y Castell del Cim, de Francesc Carreras i Candi). En el seu moment, representava un lloc de defensa i vigilància de la ciutat. Després, va adquirir un altre simbolisme, més fosc i contrari per a la ciutat. ↩︎
3. La Torre del Cap del Riu (MLH, La Torre del Cap del Riu, d’Alfredo Chamorro) es va construir el 1566 a la desembocadura del Llobregat. Va ser destruït i reconstruït moltes vegades fins a convertir-se en l’actual Far del Llobregat. ↩︎
4. La Capella de Santa Maria de Port apareix als mapes militars de l’època com Nostra Senyora de Port, identificant tant l’edifici religiós com el conjunt petit de vivendes del seu voltant. En èpoques de guerra va ser ocupada militarment. Va ser la mateixa situació d’altres capelles i convents que hi havia a Montjuïc, com el de Santa Madrona (actualment, es conserva una ermita al costat est del Palau Nacional de Montjuïc). En acabar el conflicte era freqüent que l’edifici religiós quedés arruïnat. La Capella-Ermita de Port es va haver de reconstruir el 1716, després de la Guerra de Successió (AHCB, “Llindà i ull de bou de l’ermita de la Mare de Déu de Port”). ↩︎
5. La Torre de Sarrovira era una casa senyorial d’explotació agrícola. Es va edificar segurament a l’època del jurista Miquel Sarrovira. Va ser propietat de diferents personalitats com el notari Antoni Navarro. Va existir fins al segle XX, llavors amb el nom de Cal Cisó. Actualment, en la seva ubicació trobem una seu del Banc d’Aliments i l’Institut de Formació Professional La Mercè (Una història de La Marina de Sants: vides paral·leles, pàg.101, de Jordi Ortega Robert). ↩︎
6. Durant el segle XVIII, Catalunya va tenir una indústria tèxtil molt potent i preuada arreu del món, i les ciutats com Barcelona tenien fàbriques on es feien tota mena de teixits. Els Prats d’Indianes eren grans planes fora de les ciutats que es reservaven per a donar color i assecar aquests teixits (Una història de La Marina de Sants: vides paral·leles, pàgs.109-113, de Jordi Ortega Robert). El Prat de l’Erasme va ser propietat del magnat Erasme de Gòmina. El Prat Vermell, propietat de la família Bertrand i Serra, segurament va rebre aquest nom per les taques vermelloses que quedaven al terra quan es tintaven els teixits. ↩︎
7. La Guerra de Successió va suposar, entre altres coses, la fi del model descentralitzat que representava la Monarquia Hispànica, i la pèrdua de la sobirania territorial que tenia fins llavors la Catalunya de la Corona d’Aragó. El Decret de Nova Planta va esdevenir el cos legal per a posar en marxa canvis cap a una centralització de l’Estat, i entre altres mesures es va establir una nova forma d’organitzar el territori basada en diputacions i municipis en lloc de vegueries (Una història de La Marina de Sants: vides paral·leles, pàg.31, de Jordi Ortega Robert). ↩︎